Turandot

estrena:

Descripció

Al 2046 Europa està sota domini xinès. Fa més de 30 anys que Xina havia rescatat Europa de seva crisis  financera mitjançant la compra del seu deute, del seu patrimoni i dels seus recursos naturals. Xina és la nova potència mundial. Turandot, la princesa de gel, controla com un “Gran Hermano” a cada un dels ciutadans europeus, perquè tornin, fins a l’últim cèntim: el deute contret per la generació dels seus pares.

Sinopsi

Acte primer :
Sobre un fred escenari de gel, els assistents al gran espectacle d’una execució pública es col · loquen unes ulleres protectores 3D que permeten visualitzar el gran iris en què el representant virtual de Turandot anuncia que l’últim candidat serà executat perquè no ha resolt els tres enigmes del concurs televisiu que li haguessin permès casar-se amb la bellíssima princesa Turandot. Com a aperitiu a l’execució, es realitza un partit d’hoquei sobre gel. Després del primer gol la multitud envaeix el terreny de joc. Timur, un vell cec és empès i cau a terra, Liu la seva cuidadora, demana ajuda i apareix el príncep Calaf que reconeix en l’ancià al seu propi pare. Timur, antic rei exiliat, li explica al seu fill que, després de perdre la batalla, Liu va ser el seu guia i pidolava per ell; davant tal gest noble, el príncep pregunta a la cuidadora del per què d’aquests actes al que ella respon que tot es deu al fet que Calaf “un dia em va somriure al palau”. L’espectacle de l’execució pública continua, apareix el botxí Pu-Tin-Pao amb els seus ajudants que donen pas a la desfilada del condemnat a mort que és custodiat per un exèrcit de 60 nens. El condemnat és suspès en l’aire per unes cordes lligades a uns grans anells clavats en la seva pell. La multitud es torna a col · locar les ulleres protectores ja que darrere de l’iris – ara convertit en Lluna plena – apareix la princesa Turandot que no s’indulta al condemnat, de manera que és executat amb l’iris convertit en guillotina. Però Calaf s’ha enamorat de Turandot i decideix, malgrat els avisos de Timur, de la bellíssima Liu (Signore, ascolta!) I dels funcionaris del ministeri d’hisenda Ping, Pang, Pong, presentar-se al concurs i colpeja tres vegades al Sant Martí ara convertit en gong.

Acte segon:
A la primera escena, entre molts caps tallats, els tres funcionaris del ministeri d’hisenda Ping, Pang i Pong, fan recompte dels executats, mentre beuen per suportar el seu frenètic treball. Sota els efectes de l’alcohol, enyoren les vacances en la seva segona residència, mentre se’ls apareixen visions dels seus records i manifesten els seus desitjos d’un país més càlid i sensual (Glòria, glòria al bel corporal discinto “… Glòria al bell cos nu ). L’escena acaba amb el treball ordenat i eficient de la població en la recol · lecció de caps tallats. La segona escena comença davant de l’innovador gratacels de gel de la televisió pública amb un la desfilada de banderes de la comunitat europea agermanada amb la xinesa imperial. Arriben els jutges del concurs i l’emperador Altoum llegeix les bases al concursant. La multitud es col · loca les ulleres protectores perquè apareix el gran iris 3D que descobreix a Turandot amb el seu vestit de gel. La princesa li explica la història de la seva avantpassada , la princesa Lou-Ling que va ser violada per un estranger com ell i les conseqüències traumàtiques encara perduren en el més profund de l’ànima. Li fa una a una les tres preguntes. A cada encert del concursant Calaf el vestit de gel de la princesa es va fonent. Calaf encerta les tres preguntes i exigeix el seu premi però Turandot, encara traumatitzada, no vol lliurar-se al guanyador. El gratacel de gel de la televisió com una glacera cau per terra. Llavors Calaf li proposa a Turandot un sol enigma : si endevina el seu nom abans de l’alba no haurà de casar-se amb ell. Turandot abandona el lloc, però s’oblida un mocador seu que ha caigut a terra.
Acte tercer:
Calaf recull el mocador perdut de Turandot. A sota d’aquest, sorgeix l’esperit de Lou-Ling, la avantpassada de Turandot que, amb el seu vestit ensangonat, enyora la seva joventut perduda. El príncep Calaf, a l’olorar el mocador i canta enamorat la famosa ària “Nessum Dorma”. La ciutat s’omple de ciutadans ansiosos per descobrir el nom del guanyador, fins que troben al vell cec Timur amb la seva bella cuidadora Liu. Al descobrir-se que ella sap el seu nom apareix Turandot amb l’iris transformat en roda de la tortura, i exigeix a Liu que digui el nom del principi concursant. Liù declara saber el nom però nega revelar el seu secret, ja que vol “posseir només ella”. El torturador Pu-tin-pao és cridat per fer-la parlar, la lliga a la roda i la sotmet a la tortura del bambú que, des del sòl, anirà creixent lentament fins a travessar el seu cos. En una escena d’emotivitat i sofriment, diu que el nom del príncep estranger “serà l’amor de Turandot” (“El teu, che di gel sei cinta”) i mor. Turandot cau desmaiada. L’escena es transforma, milers de bambús converteixen l’espai en un jardí que simbolitza el Tao. Turandot comprèn el significat de l’amor. Empesos pels creixents bambús del jardí Tao, Calaf i Turandot es van aproximant fins que es troben i recolzen els seus caps una amb l’altra. L’òpera acaba en les paraules “Liu, poesia”, en el mateix lloc on la va deixar, sorprès per la mort, el seu creador Giacomo Puccini. Fi

Carlus Padrissa 11/11/11

Crèdits

Director musical: Zubin Metha
escenografía: Roland Olbeter.
Vestuari: Chu Uroz.
Il.luminació: Urs Schoenebaum
Vídeos: Franc Aleu (Urano)
Acting: Beata Redo-Dobber
Director d´escèna: La Fura dels Baus. Carlüs Padrissa.

Premsa

×