La navaja en el ojo

Descripció

La extraordinaria arquitectura de Santiago Calatrava a la Ciutat de les Arts i les Ciències va ser el paisatge, i en gran mesura el suport, d’un macroespectacle basat en els set pecats capitals i que va celebrar-se amb motiu de la Biennal de València.

Sinopsi

Amb motiu de la inauguració de la primera Biennal de València, La Fura dels Baus va rebre l’encàrrec d’elaborar un macroespectacle en col·laboració amb la revista Vogue España, que havia de ser l’encarregada d’integrar-hi els creadors de moda valencians més representatius. Aquest macroespectacle va rebre el títol de La navaja en el ojo, fent una clara referència a una seqüència del film de Luis Buñuel Un chien andalus.

La navaja en el ojo feia una lectura a gran escala dels set pecats capitals utilitzant com a escenari la Ciutat de les Arts i de les Ciències que havia projectat Santiago Calatrava a València. Set moments diferents, que es corresponien a cadascun dels pecats, es van articular a partir de grans projeccions, d’elements escenogràfics mòbils i d’un gran nombre d’actors.

Encara que, com és lògic en un espectacle de grans dimensions, l’aspecte visual i l’espectacularitat predominaven per damunt d’altres consideracions, La navaja en el ojo presenta alguns elements que el distancien d’un gran espectacle habitual. La Fura va buscar una interacció amb el públic, format per més de 30.000 persones, mitjançant la utilització en temps real dels missatges SMS que els espectadors volien incorporar a l’espectacle. Aquesta interacció, sense cap tipus de filtre, contrastava amb part de les imatges que rebia el públic: un vídeo preenregistrat que mostrava una pretesa realitat capaç de provocar en els espectadors alguns dels pecats que recreava l’espectacle.

Tècnicament, La navaja en el ojo presentava un nivell de sofisticació molt alt. A les exigències d’un espectacle d’aquestes dimensions i a les pròpies de la gestió dels missatges del públic, s’afegia un complex programari, creat per Jim Greer i Zachary Simpson, que permetia la interacció en temps real entre els actors i les projeccions.

Crèdits

Creació i direcció
Àlex Ollé, Carlos Padrissa
(La Fura dels Baus).

Música
Miki Espuma (La Fura dels Baus).

Escenografia
Carlos Padrissa

Col·laboració artística
Chu Uroz

Creació i realització vídeo
Franc Aleu

Assistent de direcció
Valentina Carrasco

Amb la col·laboració de
Valentino, Versace, Cristian Lacroix, Technomarine, Amaya Arzuaga, Christian Dior, Dolce & Gabanna, Jean Paul Gaultier, Issey Miyake.

Coordinació
Lida Castelli

Organització general estilisme
Daniela Cattaneo (Vogue España).

Disseny d’il·luminació
Francesc Brualla

Disseny de so
Marc Sardà

Construcció, disseny escenografia i utillatge
Joan Roig, ICP, José Bartolomé, Roland Olbeter.

Actors
Meritxell Barberá, Anna Conca, Erika García, Montserrat Sánchez, Erika Sanz, Maite Arnau, Rafael Albert, Rafael Alarcón, Jesús Muñoz, Raúl Pérez, Pablo Conesa, Vicente Arlandis, Aarón Romera, Mikel Fernández.

Director de la banda
Enrique Barrachina

Banda
ACCEMIP

Rigging
Taludia

Projeccions interactives
MINE CONTROL, (Jim Greer y Zachary Simpson)

Producció
Carlota Gurt

Assistent de producció
Roger Sardà

Cap tècnic
Carles Bartolí

Postproducció
URANO FILMS

Estrena
10/6/01, a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts
i de les Ciències, València.

Representacions
1

Un espectacle produït per la Biennal de València, Generalitat Valenciana.

Premsa

×