Fausto 5.0

Descripció

El tercer acostament de La Fura al mite de Faust va realitzar-se des del llenguatge cinematogràfic. La pel•lícula, codirigida per La Fura dels Baus i Isidre Ortiz i amb guió de Fernando León de Aranoa, ja no oposa els conceptes de bé i mal, enfronta la raó i l’instint.

Sinopsi

Fausto 5.0 és l’última part d’una trilogia dedicada
a la figura de Faust. Si en els dos primers lliuraments, F@ust 3.0 i La condemnació de Faust, es prenia com
a punt de partida una obra prèvia, el Faust de Goethe i l’òpera d’Hector Berlioz amb llibret d’Almire Gandonnière i Gérard de Nerval respectivament, en aquest cas el punt de partida és un argument original tot i que es refereixi (era inevitable) a la peripècia mítica del personatge.

Aquest és un Faust la vida del qual s’ensorra, un metge especialista en medicina terminal que s’ha enterrat en una feina rutinària i sense ànima. Faust és un home sense somnis, més a prop de la mort que de la vida. L’únic contacte que el doctor té amb la realitat és la Júlia, la seva ajudant. Ella serà qui percebi els canvis que experimenta el doctor fins trobar-se involucrada, sense saber-ho, en el joc dels seus desigs.

En una ciutat malalta, barreja de cultures i de referències temporals, se celebrarà un congrés de medicina al qual Faust anirà. Allí, en arribar a l’estació, ensopegarà amb Santos Vela, un home que afirma haver estat pacient seu. Comença aleshores un viatge trepidant per un túnel del qual Faust sortirà transformat. Santos serà, primer, una ombra molesta, algú que es fica sense contemplacions en la vida del doctor, i després, un guia amb dots gairebé màgics, entestat a enfrontar Faust amb els aspectes més foscos de la seva personalitat.

Santos li proposa convertir qualsevol dels seus desigs en realitat. De fet, abans que Faust sigui capaç de formular els seus apetits, Santos se li ha avançat i els ha convertit en urgències que s’afanya a satisfer. I allò que sembla un regal d’un somni es onvertirà  en el pitjor dels malsons. Són bons tots els nostres desigs? Faust pot arribar a pensar que sí; Santos el desenganya: hi ha desigs que dibuixen carreteres cap a l’infern.

Crèdits

Direcció
Isidro Ortiz, La Fura dels Baus (Àlex Ollé, Carlos Padrissa).

Producció
Eduardo Campoy, Alicia Gallardo, Ramón Vidal.

Productors associats
Fernando Martín, Thomas Spieker.

Guió
Fernando León de Aranoa

Actors
Faust: Miguel Ángel Solá.
Santos: Eduard Fernández.
Júlia: Nawja Nimri.
Quiroga: Juan Fernández.
Margarida: Raquel González.
Marta: Irene Montalà.
Bielsa: Pep Molina.

Música
Josep M. Sanou, Toni M. Mir.

Director de fotografia
Pedro del Rey

Disseny corporatiu i imatge
Chu Uroz

Direcció artística
Leo Casamitjana

Director de producció
Aintza Serra

Càsting
Sara Bilbatua

Ajudant de direcció
Guillermo Escribano

Cap de producció
Ander Sistiaga

Muntatge
Manel J. Frasquiel

Director de postproducció
Esteve Tort

Efectes digitals: Alfonso Nieto.

Efectes Especials: DDT.

Vestuari: Antonia Marqués.

So: Ferran Mengod.

Estrena
30/8/01, 58 Mostra Internazionale d’Arte Cinematografico Biennale di Venezia.

Produïda per Fausto Producciones i Cartel,
en associació amb 42nd St. Produccions.

Distribuïda por Lauren Films.

Premsa

Documents

×