Demoshow de La Fura per reinterpretar Mozart amb ‘C.A.T.H.A.M.O.S.’ a Martorell

Publicat el 18/12/2018

La Fura dels Baus ha aterrat a la Nau Ca n’Oliveres de Martorell per treballar en un nou procés de creació que ha de desembocar a C.A.T.H.A.M.O.S., el demoshow que es presentarà al públic el dijous 20 de desembre i que ha de servir per forjar l’espectacle T.H.A.M.O.S., que s’estrenarà a l’auditori Felsenreitschule de Salzburg. Aquesta presentació final a la ciutat austríaca serà el 24 de gener del 2019, en el marc de la Mozart Week que organitza el Mozarteum. I és que el furero Carlus Padrissa assumeix el repte de reinterpretar Thamos de Mozart, mesclant-ho amb La Flauta Màgica i una algorítmica banda sonora composada per Urbez Capablo.

Padrissa ha detallat així el que podran veure els espectadors: «La gent que vingui veurà, escoltarà i fins i tot podrà tocar una peça esfèrica, total. Va ser pensada per Mozart, nosaltres li hem donat forma d’òpera i l’hem situada a l’actualitat: tracta de com alliberar-se de les noves formes d’esclavitud d’aquest segle». El furero ha explicat l’origen de l’espectacle: «Es tracta d’una obra de Mozart que mai s’ha fet en format òpera. El compositor va crear 45 minuts de música per a una peça de teatre molt més llarga, una obra èpica. Portem a l’actualitat la història d’una lluita de poders, protagonitzada pel rei d’Egipte».

Sobre el to de l’obra, Padrissa ha apuntat: «Té l’essència del Mozart dels 17 anys, quan el got encara es veu més que ple. És una música molt positiva, amb un final molt optimista». El repte és, ha afegit, «enriquir el patrimoni musical del compositor amb una peça que funcioni a escena, en un format que no s’ha representat mai» La Nau de Ca N’Oliveras és un espai d’uns 5.000 metres quadrats que es posa al servei de l’espectacle. Així ho ha detallat Padrissa: «És perfecte, molt gran, amb sostres molt alts i molt bona acústica”» La nau té una capacitat per a unes 800 persones, que podran veure l’obra i decidir després quin preu paguen per ella, ja que s’aplicarà la fórmula de la taquilla inversa.

Un dels principals atractius d’aquesta òpera rau en les seves transicions interpretades per instruments robòtics entre les peces úniques: improvisacions que depenen de factors externs i circumstancials, com l’estat físic dels músics, les reaccions fisiològiques del públic assistent o el tràfic del de dades d’internet. Aquesta eclèctica i acurada barreja ja és tota una declaració d’intencions del projecte. I és que vol mantenir l’esperit de la música incidental de Mozart, preservant el drama èpic repercutit en les flamants mutacions culturals de l’ésser humà del segle XXI i superant les noves formes d’esclavitud gràcies a la configuració artística del ‘Cos sense òrgans’ d’Artaud i del ‘Cos Revolucionari’ resultant de l’acció de configurar. És trencant tot paradigma corporal i artístic que l’existència individual de l’artista es vincula amb absoluta experimentació del col·lectiu.

Mozart era home de la il·lustració i va estimar el teatre en tota les seves formes. El 1784 va ingressar a la francmaçoneria, on va trobar un ideal filosòfic: no era un esotèric, sinó un intel·lectual. Malgrat no se sap molt de les circumstàncies en les que va gestar l’obra Thamos, la peça té alguns tocs de l’obra teatral de Tobias Phillip Freiherr Von Gebler. No és de les obres més conegudes però és un dels èxits més extraordinaris. La temàtica gira al voltant de l’esperit de l’època: Egipte estava molt de moda! És la darrera obra d’una dotzena d’obres teatrals de Gebler. Transcorre a la ciutat del Sol, Heliopolis, l’any 3.000 a.C. i explica la història del rei egipci Menes i el seu fill Thamos: una obra política, farcida d’amor, misticisme i mort.

La incontrolable força de la naturalesa
Carlus Padrissa desenvoluparà la versió furera de Thamos servint-se d’un viatge espectacularment dramàtic i teatral, entre danses i nous passatges de l’escriptura i la partitura de Mozart, a la qual s’han afegit àries d’altres obres. Cantades per solistes diversos, captaran la universalitat de la música del compositor en tota la seva magnitud. Una experiència lumínica immersiva que succeirà en un futur no gaire llunyà, dins d’una piràmide excavada al centre de la Terra, amb túnels que connecten Egipte, Tailàndia, Mèxic i Suïssa. L’ésser humà no ha estat capaç de controlar l’energia de la natura: lliure, gratuïta i inesgotable. I és que, tal com deia l’inventor Nikola Tesla, que va protagonitzar nombroses invencions en el camp de l’electromagnetisme a finals del segle XIX, «Quan l’ésser humà sigui capaç de controlar tota l’energia natural es podrà alliberar de noves formes d’esclavitud i configurar-se com a artista absolut». I serà només així quan l’art serà tot i tot serà art.