L’òpera ‘Histoire du soldat’ d’Àlex Ollé s’estrena al Festival Castell de Peralada

Publicat el 27/06/2019

Per celebrar el centenari de Histoire du soldat La Fura va reinterpretar l’òpera de Stravinsky concebent el dimoni no com el representant del mal o el maligne, sinó com la veu de la inconsciència. Després d’haver estat presentada l’any passat a l’Opéra de Lyon i a l’Opéra de Lausanne i, més recentment, a l’Opéra Orchestre national Montpellier Occitanie. Finalment l’espectacle dirigit per Àlex Ollé s’estrena al país: serà el proper 19 de juliol (22 h) al Baix Empordà, Festival Castell de Peralada. Es farà a l’Auditori Parc del Castell. És en francès, subtitulat en català i dura una hora i mitja: ja es poden adquirir les entrades a través d’aquest enllaç.

El furer Àlex Ollé presenta una posada en escena que pretén arribar a l’equilibri entre la història d’un soldat de fa cent anys i les històries dels nostres soldats contemporanis. Per a això es prenen referències com la ficció del clàssic Johnny got his gun de Dalton Trumbo, i el testimoni de la carta de suïcidi de Daniel Somers, veterà de la guerra de l’Iraq. L’objectiu: barrejar entre el conflicte d’un home que surt d’una guerra per endinsar-se en una batalla amb si mateix i els seus dimonis. S’allunya de l’enfocament més lúdic actualitzant la seva perspectiva. I és que el bé i el mal no són agents externs al soldat, sinó aspectes que conformen la seva personalitat i una clara mostra de la complexitat humana.

De tornada al seu país, un pobre soldat camina amb el seu violí. Es troba amb el Diable, que li ofereix canviar l’instrument per un llibre de màgia amb el qual pot fer fortuna. El soldat accepta, però de sobte descobreix que ha perdut tres anys de la seva vida i que els seus éssers estimats l’han oblidat. Així, ple de riquesa però incapaç de trobar la felicitat, farà tot el possible per recuperar el seu violí: fins i tot robant al Diable.

Restringit per les restriccions imposades per la guerra, Stravinsky va concebre aquest treball sobre el model del teatre ambulant, amb una instrumentació reduïda que podia tocar-se a tot arreu. Va crear una obra accessible per a tots i creuant múltiples influències: tango, ragtime, pasdoble i fins i tot jazz. Ollé transmetrà totes les dimensions de l’obra, de l’conepto més íntim al més universal. Així, situa les diferents històries dels soldats d’avui dia al cor de la seva creació, oferint i, per tant, oferint una lectura molt contemporània d’aquest treball centenari: la violència serà la metàfora de la seva ànima.