La Fura ressuscita la ‘Norma’ més nietzschiana a l’Odèon d’Herodes Àtic d’Atenes

Publicat el 03/06/2019

Norma és una òpera absolutament associada a Grècia i per diverses vies. Va ser una de les primeres òperes presentades amb èxit a Atenes en 1837. La tregedia lírica de Vincenzo Bellini i llibret en italià de Felice Romani ara torna a la capital grega de la mà de La Fura dels Baus. Dirigida per Carlus Padrissa, s’estrenarà el Pròxim dimecres 5 de juny (21 h) a l’Odèon d’Herodes Àtic de l’Acròpolis de la capital grega. Es faran un total de 4 funcions: 7, 9 i 11 de juny i ja es poden adquirir entrades a través d’aquest enllaç.

L’exigent paper principal serà interpretat per la reconeguda soprano italiana Carmen Giannattasio, que recentment la va realitzar a la Bayerische Staatsoper de Munich. També hi haurà la soprano nord-americana Marjorie Owens, que ja ha interpretat el paper a l’Òpera Nacional anglesa. Aquesta segona interpretació de la tragèdia lírica Norma o L’infanticidi abordada per La Fura dels Baus es forjarà a traves d’un ritual en el qual no hi apareixerà ni una sola creu. I és que aquesta obra, inspirada en El naixement de la tragèdia en l’esperit de la música de Nietzsche, serà concebuda des d’una òptica precristiana, com el que és: un mite ancestral carregat de simbologia.

Un arbre genealògic que es trenca, un altar, una pedra i una poció. Aire, foc, terra, guerra, enganys, valor, emocions lliures i sensualitat. I així, es pretén fer un exercici sincer, amb la voluntat de plasmar l’autenticitat alquimista del moment i del druïdisme més dionisíac. I és que, tal com arriba a plantejar-se Norma, en certa manera, avui en dia tots som infanticides: deixem el món insostenible per als nostres fills. És per això que aquest espectacle reciclarà deixalles del Mar Mediterrani, per tal de desenvolupar part de la seva escenografia i amb una vestimenta d’allò més minsa.

Melodies llargues, dramàtiques, molt ornamentades i intensament emocionals. Entre els fragments inoblidables d’aquesta òpera hom hi troba Casta diva, potser l’ària de soprano més coneguda de tota la història de la música. Tot plegat transcorrerà a l’històric l’Odeó d’Herodes Àtic, un escenari immillorable amb un públic que pràcticament es mira cara a cara, tot generant una sinestèsia immersiva. Uns espectadors que romandran dividits per tres fases fonamentals: l’anella que envoltarà l’orquestra, la que dividirà el públic i la que il·luminarà les grades servint-se de la llum solar, talment com el carruatge i l’aureloa mitològica d’Helios.

Illa de plàstic situada a l’est de la Mediterrània: any 2050

El poble dels druides ha sobreviscut als efectes catastròfics del canvi climàtic i viu en una illa de plàstic situada en un lloc remot a l’est de la mediterrània. Adoren les restes d’un vell arbre que els serveix per recol·lectar aigua potable: gràcies a això, han aconseguit crear vida artificial, uns bacteris que s’alimenten de plàstic que es recicla poc a poc en terra fèrtil. Els druides han conservat una col·lecció molt completa de llavors que brillen en les seves butxaques i que esperen els permetran recuperar la vegetació extingida. El drama dels habitants de l’illa de plàstic és que no tenen descendència perquè han perdut la fertilitat i la seva comunitat va envellint progressivament. Només Norma ha aconseguit engendrar dos fills gràcies a la seva relació amb Pollione, el cònsol d’una corporació europea invasora que vol dominar la regió.


El naixement de la tragèdia a través de l’esperit de la música

La versió escènica de la tragèdia lírica Norma o l’infanticidi, creada per Carlus Padrissa i el seu equip, es formarà al voltant d’un ritual inspirat en els orígens del Odeon Herodes Atticus tan brillantment plasmat en l’obra de Nietzsche El naixement de la tragèdia a través l’esperit de la música. Norma és un mite prehistòric ple de simbolisme: un arbre trencat, un altar, una pedra i una beguda ritual. Aire, foc, terra, aigua, guerres, traïció, valentia, emocions inexplicables i sensualitat. La intenció, per tant, és crear un exercici sincer per reconciliar l’autèntica alquímia dels nostres avantpassats de fa milers d’anys amb el costat més fosc del constant buidatge de la nostra ànima contemporània. En aquest sentit, en la societat moderna, encara que els nostres fills siguin part de nosaltres, els deixem un món insostenible. Un arbre genealògic trencat. Aquesta és precisament la raó per la qual l’escena reciclarà les aigües residuals de la Mediterrània per desenvolupar part del paisatge al costat de les mundanes illes de plàstic. Melodies llargues, tràgiques, amb llunes de mel intenses que desperten emocions intenses. Entre els moments inoblidables de l’òpera, trobem l’ària casta diva, possiblement la més popular de la història de la música.

Una òpera esfèrica

L’espectacle tindrà lloc a l’Odeon Herodes Atticus, un espai impressionant, amb el públic assegut davant d’un arbre trencat, creant una composició immersiva de 360 graus. L’espai està dividit per tres esferes: la que dibuixa l’anell que envolta l’arbre i l’orquestra; l’esfera central que separa les dues grades, molt inclinades, del públic, i l’esfera superior o volta del cel, unida amb la part superior de l’Acròpolis. Una fotocèl·lula solar gegant il·luminarà les tres esferes, com el déu Sol amb el seu halo d’intensos matisos d’emocions brillants, envolten als protagonistes que descendeixen per les tres esferes atrets pel magnetisme de l’arbre a la part inferior.

Escenografia i vestits de llum

Per a aquesta producció, s’ha desenvolupat un vídeo que anirà projectat sobre la històrica façana. Un contrapunt de passat i futur. Com a element a destacar, la llum utilitzada en el vídeo és llum negra, com a símbol del desastre natural a què s’enfronta la humanitat, deixant un rastre de color radioactiu. Boscos artificials, parets hologràfiques i la conservació de la flora són algunes de les premisses que es podran gaudir visualment, convertint el vídeo en un escenari que s’amplifica el sentit escenogràfic. Els vestits de llum desenvolupats per La creació d’Haydn s’han perfeccionat tecnològicament en la seva versió 2.0 per Norma. Gràcies a això, els personatges ens mostraran, a cada instant, la seva aura interior.