Històric

Òpera

o

Mefistofele

estrena

Una reflexió sobre el Bé i el Mal que desafia el clàssic final del mite.

Die Soldaten

estrena

Una òpera tal com Zimmermanns l’hauria imaginat en 1957: de manera totalment immersiva en 360º.

Histoire du soldat

estrena

Un pobre soldat canvia el violí per fortuna i s’adona que ha perdut la felicitat: la violència serà la metàfora de la seva ànima

Alceste

estrena

Podrà obrar el miracle en una societat que no creu en el poder de la fe?

La Bohème

estrena

Al segle XIX i ara. La ciutat com espai de supervivència. Un cant a la joventut perduda.

Norma

estrena

Guerra, enganys, valor, però sobretot amor.

Terra Nova

estrena

Un escenari apocalíptic, un planeta destruït i un president ineficaç. Un astrònom i una utopia. I una opció de sobreviure: l’espai exterior.

Benvenuto Cellini

La versió furera de l’òpera més revolucionària d’Hector Berlioz. La malvada llengua mentidera d’un pèssim adversari, va aconseguir fàcilment fer enutjar vostra santedat.

Il Trovatore

estrena

Una llarga i extenuant guerra de trinxeres per on deambula un paisatge humà fantasmagòric.

Pelléas et Mélisande

estrena

Concebuda com una acumulació de preguntes i respostes impossibles, aquesta posada en escena es materialitza en forma de caixa negra: el gran enigma, en realitat metàfora moderna de la ment humana.

Cantos de Sirena

estrena

El cant de la sirena refila en un món de fantasia irreal, tal com el que el teatre evoca una i altra vegada de forma ben natural.

Der Fliegende Holländer

estrena

Tornar la llegenda i el realisme d’aquesta òpera al públic a través d’unes emocions que des de l’època de Wagner s’han transformat, preservant el sentiment romàntic de l’absolut tal i com el compositor el percep en el mar.

Elektra

estrena

La sang comença a brollar a la Plaça de la caserna. Elektra està esperant el moment oportú.

Faust

Un laboratori on un grup d’investigadors treballa en la construcció d’un ordinador, metàfora del cervell humà i la complexitat del pensament.

L’Atlàntida

La primera incursió de la companyia en el món de la òpera. La cantata escènica La Atlàntida, de Manuel de Falla, es va representar a partir d’una dramatùrgia i una escenògrafia absolutament innovadores, creades en colaboració amb Jaume Plensa.

El martiri de Sant Sebastià

Debussy va composar aquesta òpera sobre un llibre de D’Annunzio que narrava la singular peripècia de Sant Sebastià. La Fura va possar en escena aquest “misteri simbòlic-musical” reelaborant, també simbòlicament, les imatges que originalment proposava el llibre.

La condemnació de Faust

Aquesta posada en escena de l’òpera de Hèctor Berlioz, en el Festival de Salzburg, va suposar la consolidació del prestigi de La Fura dels Baus en els ambients operístics internacional i el segon acostament de la companyia al mite de Faust.

D.Q. Don Quijote a Barcelona

DQ va composar-se especialment per a ser representada per primera vegada en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona i va reunir a creadors com José Luis Turina, Justo Navarro, Enric Miralles, Bennedetta Tagliabue i La Fura dels Baus. Una revisitació en clau futurista del mite literaria per excelència: el

Sobre los acantilados de mármol

En 1937, poc avans de l’adveniment de Hitler, Ernst Jünger va escriure aquest relat que molts van interpretar com una alegoria de l’arrivada del totalitarisme. En l’òpera, posada en escena per La Fura dels Baus, es respecten les claus del text a partir d’un llenguatge radicalment nou.

La simfonia fantàstica

Aquesta posada en escena de la simfonia més cèlebre de Berlioz proposava tres nivells simultanis d’acció, el de l’orquestra, en primera línea; el de les projeccions, el fons de l’escenari, i el dels actors, que ocupaven els espais menys comuns de l’escenari.

La flauta màgica

Concebuda i desenvolupada entre La Fura dels Baus i Jaume Plensa, aquesta posada en escena del clàsic de Mozart –una de les òperes més conegudes del món– explora l’espai oníric de la obra des de la recerca de l’art total.

Journal d’un disparu

Una posada en escena intimista i evocadora d’una de les obres més reveladores de Janacek, estrenada a la Opera Garnier de Paris juntament amb El Castell de Barbablava de Hector Berlioz

Le Château de Barbe-Bleue

Estrenada conjuntament amb Diari d’un desaparegut, aquesta obra, una de les més singulars de Béla Bartók, retrata a la perfecció la solitud interior, el castell que tots incorporem al nostre interior.

Die Walkure

L’òpera més popular de la tetralogia de l’anell del Nibelung. Dirigida per Carlus Padrissa, ha recollit 7 premis internacionals, entre els que destaquen el Premi Franco Abbiati della Critica Musicale Italiana o l’ICMA-International Classical Music Awards 2011 (format per crítics de 10 països diferents- probablement és el més proper al

La Hija del Cielo

La Fura dels Baus va rebre l’encàrrec de realitzar la posada en escena de la primera òpera concebuda i produida íntegrament a Canàries, amb música de Juan José Falcón Sanabria i llibre de Guillermo García-Alcalde. El repte passava per armonitzar una composició radicalment contemporània amb un llibre clàsic.

Siegfried

Siegfried és La tercera part de la co-producció de la tetralogia L’Anell del Nibelung de Wagner, dirigida per Carlus Padrissa i coproduïda pel Palau dels Arts Reina Sofia de València i la 70a edició del Maggio Musicale Fiorentino. L’òpera és una de les peces que s’uneix a Das Rheingold (L’Or del Rin),

Le Grand Macabre

Una posada en escena singular per a una òpera singular. Amb música de Ligeti i llibre de Ghelderode, Le grand macabre té el cos carnal com a fil conductor de una extraordinaria tragèdia bufa, on les rialles són l’únic conjur per a la por que produeix la mort.

Gotterdammerung

La Fura dels Baus ha posat al servei de Wagner tota la saviesa. Els resultats aquesta vegada han superat les expectatives. «Wagner encaixa molt bé en la nostra filosofia, declarava Padrissa, avui es podria entendre la Tetralogía de dues maneres: per la depredació suïcida de la Naturalesa, i per la

Les Troyens

“Els troians són virus que penetren dins del nostre sistema operatiu destruint tota la informació” així defineix Carlus Padrissa director escènic d’aquesta òpera d’Héctor Berlioz basada en la Eneida de Virgili, obra fundacional de l’Imperi Romà.

Tannhäuser

A Tannhäuser hi ha també lluita entre l’art útil – acadèmia, costum, consum, compromís de clan-i l’art visionari que només s’alimenta de la seva pròpia necessitat. I hi ha igualment la violenta confrontació entre una societat regulada o obedient als seus codis, que no poden ser transgredit sense greus conseqüències

Sonntag aus Licht

Sonntag aus Licht (Diumenge de Llum) de Stockhausen és la setena jornada del “Cicle de Llum” dedicat als dies de la setmana. La Fura dels Baus ha concebut aquesta òpera cosmogònica com un cerimonial fantàstic, en diversos temps i escenaris, sobre la dualitat entre carn i esperit.

ORESTEÏA (outdoor)

La Orestiada és portadora del més horrible patiment, mentre que destrueix la lògica de l’individu i enfronta l’home amb l’angoixant il·limitació i l’espant, però també del més gran plaer.

Tristan et Isolde

L’amistat, l’alquímia i l’atzar modificaran el rumb dels desitjos dels antagonistes convertint-los en protagonistes. La idea de l’amor en la seva forma més pura i l’obligat abric de la lluna de la que els amants se serveixen, ens força a reflexionar sobre la contemporaneïtat de l’ideari romàntic.

Orfeo ed Euridice

250 anys després que Gluck reformés i establís les bases de l’òpera clàssica, potser ha arribat el moment per donar un nou pas endavant: Que l’orquestra toc, es mogui i actuï sobre escenari. Que la lira d’Orfeu sigui, en la nostra mirada, una lira gegant formada per 40 músics i

Oedipe

Hi ha un abisme obert davant nostre, mers éssers humans finits, quan reconeixem que hi ha un temps elàstic i líptic, que desafia la noció que tenim sobre la temporalitat del món que ens envolta.

Turandot

Al 2046 Europa està sota domini xinès. Fa més de 30 anys que Xina havia rescatat Europa de seva crisis  financera mitjançant la compra del seu deute, del seu patrimoni i dels seus recursos naturals. Xina és la nova potència mundial. Turandot, la princesa de gel, controla com un “Gran

ORESTEÏA (indoor)

Una manera de superar la maledicció que pesa damunt la casa d’ Agamèmnon. La mort troba repós en les arrels de l´àrbre i alhora la vida esclata a les seves branques.

Trilogía Romana

Es tracta de visualitzar les línies lluminoses que desprenen les ones sonores produïdes per l’orquestra simfònica i reinterpretar, al mateix temps, les idees que van passar pel cap de Respighi mentre componia les tres genials partitures. Música i llum, imatges i moviment. Un joc de correspondències entre el foc interior

Carmina Burana

Un espectacle sensorial, musical i teatral, vital i enèrgic, adreçat a un nou públic, melòman i amant de les arts escèniques per igual. Per més informació, visiteu el web oficial de l’espectacle.

Parsifal

Parsifal es sens dubte una obra que ha estat disseccionada, que ha seduït a intel·lectuals, odiada i estimada. Però encara avui segueix sent un enigma. Els punts de contacte amb El naixement de la tragèdia de Nietzche són varis, neixen d’un mateix context històric i ambdues posen en dubte el

Erwartung & Il Prigionero

Dues peces curtes de música dodecafònica unides en un únic programa. Un objectiu: endinsar-se a la ment humana. Un possible diàleg entre Arnold Shoenberg, creador del dodecafonisme, i el seu primer deixeble italià, Luigi Dallapiccola. A Erwartung una dona desesperada busca el seu amant al bosc en un monòleg interior

Samson y Dalila

El mite de Sansón podria ser en l’actualitat la metàfora de la retallada que ha sofert l’estat del benestar presoner del seu deute financer. A Sansón li han retallat les llargues cabelleres de les seves passions materialistes i li han arrencat els ulls amb els quals podia mirar els milions

Un Ballo in Maschera

La primera direcció escènica de Verdi que proposa Àlex Ollé se situa en un futur pròxim. Inspirada en l’obra 1984 de George Orwell podem imaginar la pitjor de les visions. La crisi econòmica actual ha provocat el col·lapse de la societat que coneixem fins avui. El Poder s’ha tancat en

Aída

Per celebrar el primer centenari de l’Arena di Verona i en ocasió del naixement de Giuseppe Verdi, La Fura dels Baus inaugura el “Festival del Centanario 2013”. Àlex Ollé i Carlus Padrissa signen la seva versió d’Aida, l’òpera per excel · lència de la Arena.

Quartett

Respectant els noms dels protagonistes principals de la novel·la Les Liaisons dangereuses, Heiner Müller escriu una versió d’aquesta peça per parlar del control, de la manipulació, del poder i de la distància que separa la aristocràcia decadent del món que els envolta.

Madama Butterfly

Una posada en escena actual, allunyada de la concepció de la superioritat de l’home blanc, que vol recuperar l’essència inicial d’aquesta obra submergint-se en la ingenuïtat de la jove protagonista enamorada.